Abans de pujar les últimes fotos i notícies sobre la nostra petitona, us presentem el tercer capítol de la sèrie Una vida en moviment 🙂 Van ser vuit dies fantàstics, plens d’emocions, de retrobaments, d’experiències i de felicitat. Com que teníem prou feina a posar-nos al dia amb tothom, fer fotos i vigilar que l’Ona no és tirés daltabaix del sofà/lli/qualsevol cosa susceptible de ser utilitzada com a barranc, tot alhora, no vam pensar a gravar tants vídeos com normalment. Per tant, el capítol no és ben bé un resum del viatge, sinó més aviat un recull de petits (o grans) moments. Hi ha molta gent que no hi surt, però la majoria ja sortiu en algun dels vídeos anteriors. I si no sortiu en cap dels capítols, deixeu de queixar-vos i agafeu un avió cap a Berlín, ganduls estimats! 😉
6 respostes a “Una vida en moviment: capítol 3, viatge a Catalunya”
Muahahaha! torno a recuperar el meu lloc com a primera comentadora! Que si no en Gil es preocupa 😉
L’he vist sense audio perquè sóc a la feina, pero és tan bonic com els anteriors!
Molts petons per tots, i encara molts més per l’Ona!
Maite zaitut nosaltres també a vosaltres 😀
És tan xulo com els altres, el que passa és que ficar-me a mi en gayumbos… ja us val hahaha
No ens havies avisat de que era la tercera part, ens hem sorprès gratament 🙂 Tret de perquè l’Eli ens ha tornat a passar la mà per la cara 😉
Però nosaltres ja tenim bitllets per Berlin (la setmana passada vaig rebre un mail d’EasyJet “Recordes que vas a Berlin?” Sí!!!! “Vols un hotel barat?” Nooooo!!! “Vols fer molts petons a la teva neboda?” Oi tant! 😉
Una abraçada ben forta!!!! I fins aviat!!!
Sergi i Beth
hahahaha, molt bé, Eli!
Sergi, segur que ningú no se n’havia adonat… fins que ho has dit 😛 Ara tothom tornarà a mirar el vídeo per comprovar que, certament, vas amb calçotets xDD
Sergi, he tornat a mirar el vídeo per veure els calçotets, però se m’envan els ulls a l’Ona!!
*se me’n van
hahaha, és que el Sergi és una mica, només una mica, egocèntric xD Sergi, quan hi ha una criatura, especialment una de tan guapa com l’Ona, se t’acaba el protagonisme 😛