Encara tardor

Veus això d’aquí baix? Són lloros! (El Gil a l’Ona, quan ella estava a punt de tirar-se daltabaix del llit)

…i canvis de temps.

D’aquí… aquí (la fullaraca ja ha deixat pas a les primeres nevades, que van acomiadar el Gerard i la Mònica):

D’aquí… aquí (li vam haver de tallar el serrell a l’Ona, va quedar mooolt curt perquè no parava de moure’s… i ja li ha crescut):

D’aquí… aquí (de la visita del Sergi i la Beth a la visita del Gerard i la Mònica):

D’aquí… aquí (a la vinya del Senyor, i a Berlín, hi ha gent de tots colors):

Des de l’últim cop que vaig actualitzar el bloc han passat moltes coses. L’Ona fa temps que té molta mamitis i com que, a més, cada cop fa menys migdiades, jo no tinc temps de mirar-me les fotos i d’escriure (ni de fer vídeos, ni d’estudiar alemany, ni de…). El poc temps que he tingut l’he dedicat a cosir un parell de coses imprescindibles: una jaqueta per poder portar l’Ona a l’esquena i una mena de porta per al seu bressol (més informació i fotos, al proper apunt).

Menjafulles

Tristament, el tiet Àngel del Gil ens va deixar a començament de novembre, o sigui que el Gil va haver de fer un viatge llampec a Catalunya; malauradament, l’Ona i jo no l’hi vam poder acompanyar perquè l’Ona feia dies que estava molt neguitosa i viatjar amb ella hauria estat força complicat. (De fet, quedar-nos aquí soles també va ser una mica complicat.) Hi ha moments en què es fa dur viure tan lluny…

Fa unes quantes setmanes vam començar a fer classes particulars d’alemany a l’Sprachenatelier amb la Marta, el seu fill Niko, la profe i el nen de la profe, que té nou mesos! És divertidíssim, hem muntat una mena de guarderia a l’espectacular sala on fem les classes; mentre els nens juguen, nosaltres anem fent. Voldria posar alguna foto de les classes, però oh!, la tierra se cuartea, Antònia Font se separa i no faran més concerts… Ah no, perdó, això és un altre tema; volia dir que la tierra se cuartea, se m’ha espatllat l’objectiu que faig servir el 90% del temps! El portaré a reparar de seguida que pugui, però de moment la quantitat de fotos per setmana a què s’ha de sotmetre la patufeta ha baixat dràsticament.

Al darrereÚltimament hem tingut convidats, visca! A mitjan novembre ens van venir a veure el Sergi i la Beth i un parell de setmanes més tard ens van visitar el Gerard i la Mònica. Ens va fer molta il•lusió. Malauradament, fa un parell de setmanes, en tornar del brunch amb els amics del Vorbereitungkurs, l’Ona i jo ens vam posar malaltes (segurament una barreja de megarefredat i grip estomacal; jo fins i tot vaig tenir febre, i això que no en tinc mai); quan van arribar el Gerard i la Mònica, jo encara m’estava recuperant i l’Ona encara estava bastant refredada. Mama malalta + (nena malalta i amb mamitis + convidats) = nits i dies molt llargs!

Amb els tiets

Nooo, l’Ona encara no camina… Però sí, està tan activa i espavilada com sempre. De fet, sort que ja hem acabat el curs de Rückbildung (gimnàstica postpart), perquè em passava més estona perseguint-la i netejant l’aigua que vessava per terra que no pas fent gimnàstica. Ja sap jugar amb aquelles caixes que tenen forats on s’han de ficar unes boles (les hi posa com si res, pim pam!), ja para atenció quan li llegim llibres (el seu preferit és el de l’erugueta goluda!) i ja ha fet la seva primera obra d’art —que ja ens hem encarregat d’emmarcar, näturlich— amb unes pintures casolanes que li vaig fer. Ah sí, i ja fa moltes setmanes que diu mama i papa! Bé, de fet diu pa-pa-pa, i a mi només em crida de vegades, quan té mamitis i està enfadada ¬¬ , però a nosaltres ens cau la bava igualment, ha!

Propera visita: serem a Catalunya del 21 al 30 per celebrar el Nadal amb vosaltres. Ens veiem ben aviat! :-)

lil-IMG_7391-5

Moment tendre de pare i filla