Fuuuuuu

Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les,
llocs per recordar, llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d’estrenar.

Tantes coses a fer (Els Pets)

Uf, han passat tres mesos i moltes coses des de l’últim cop que vam actualitzar el bloc. Després d’un començament d’any molt trist, amb la mort del tiet Pedro, i força estressant, amb vols, viatges, més vols i més viatges (i els corresponents drames de l’Ona al cotxe), mica en mica intentem tornar a la normalitat tots plegats. Ens hem retrobat amb els amics del Vorbereitungskurs, ens hem reincorporat al grup de Fabel (ja hem passat pels tres grups; som les rodamons del Fabel!) i demà, després de tres mesos, reprenem les classes d’alemany. Que com portem l’alemany? Daixò… Najasehr gut, sehr gut… U_U

La "Luisita" amb la bufanda de la Louise

Què? Onze mesos? Si sembla que només hagin passat onze dies (excepte aquestes últimes nits, que sembla que hagin passat onze anys ¬¬)! D’aquí a un mes just menys un dia menys dos dies (què us pensàveu, que tenia temps d’escriure les entrades d’una tirada?), farà un any que l’Ona va treure el caparró a aquesta aventura incerta i apassionant que és la vida. Observar un nen és molt millor que veure la tele; cada dia es lleva amb ganes de tocar, olorar, tastar, d’explorar, de sentir. Diuen que «la vida és el que et passa mentre fas plans per tenir-ho tot lligat». I jo tinc tantes coses a fer, però la meitat de coses es queden sense fer —i l’altra meitat es queda a mitges— perquè hi ha una tasca que té prioritat sobre qualsevol altra: compartir la vida amb la meva filla.

Vaaal, ara que ja he quedat tan bé, no us enganyaré: de vegades m’agradaria tenir deu minutets per fer alguna cosa que em permetés utilitzar les habilitats adquirides al llarg de tants anys de vida, com ara fer els deures d’alemany, actualitzar el bloc o contestar algun correu. Per això, amb els amics del Vorbereitungskurs hem començat a fer coworking+babysitting un cop per setmana. Quedem en un Kindercafé i mentre un de nosaltres té cura de la canalla, la resta poden estudiar o treballar cinc minutets, fins que la seva criatura es queixa. Super, oder?

Ona i papa

Aquest hivern estem gaudint d’un temps magnífic. Aviam, potser em direu que és una mica agosarat utilitzar l’adjectiu ‘magnífic'; al capdavall, el mes passat el Gil es va passar una hora rascant gel del netejaparabrises a -9°, perquè l’hivern purament berlinès va fer acte de presència durant un parell de setmanes. Però quan vius en una ciurat on la llargada de les estalactites que decoren els baixos dels cotxes és inversament proporcional a la temperatura que marquen els termòmetres (“siempre negatifa, nunca positifa“), quan has sortit a fer classe a un parc, tot estant a -6°, perquè era la primera vegada que sortia el sol en dos mesos i tot el grup volia aprofitar l’avinentesa per apujar una mica les minses reserves de vitamina D, et canvia la percepció del que és un temps magnífic. Total, que aprofitant que el temps acompanyava, diumenge passat vam celebrar el Carnestoltes i vam fer una calçotada amb (poca broma!) una cinquantena de catalans, catalanes, catalanets i culers al Volkspark Friedrichshain. La cara que posaven els alemanys que passaven per allà no tenia preu! De fet, se’ns va acostar una senyora a demanar què fèiem i, quan va veure els plats, es va esglaiar perquè deia que llencem mig calçot (la part de fora, que queda socarrimada) xD

Ona i mama

Durant l’últim viatge a Catalunya, l’Ona i jo vam baixar a Múrcia per visitar la iaia Aurora i la besàvia Encarna. Com que hi vam arribar en unes condicions físiques i emocionals no gaire òptimes, vam canviar el vol de tornada i així vam tenir un parell de dies més per recuperar-nos. Un passeig per la platja a 20° amb un sol espaterrant (alguna cosa em fa pensar que els murcians no deuen compartir la meva percepció del que és un temps magnífic) xD, un desayuno de pa amb tomàquet (sembla que els catalans no en tenim l’exclusiva!) a la terrasseta d’un balneari davant del mar, una xocolata desfeta i un cruni a la pastisseria Bastida, un berenar per fer el hausewarming del palauet de la iaia… Aquest poble de jubilats britànics és com la lleteta de la mama per a l’Ona, ho cura tot!

Ona, Sílvia i besàvia Encarna

D’aquí a només un mes celebrarem el primer aniversari de la patufa amb una festeta en un Kindercafé. Veniu a celebrar-lo amb nosaltres? Ja sabeu que teniu un matalàs inflable sempre disponible :-)

Ona, Sílvia i besàvia Encarna davant del mar

L'Ona fa uns merders quan menja...

...però et mira amb aquests ullets :-P

El Niko i l'Ona miren la Marta