Konnichiwa!

Vam arribar a Tòquio divendres al matí. Havíem dormit poc a l’avió, com suposem que deu passar a la majoria de la gent. No sé si els mitjons de compressió que vaig comprar pocs dies abans del viatge van fer l’efecte que havien de fer —se’m van inflar una mica els peus, però no gaire—, però sí que vaig trobar a faltar de tenir més llibertat de moviment (els llums apagats, tothom callat, ningú caminant pel passadís de l’avió, cap “àrea de descans”… definitivament no em vaig aixecar a caminar un cop cada hora com és recomanat). Això sí, els dos àpats que ens van servir, vegans per a nosaltres, ens van sorprendre positivament. Es nota que Finnair no és EasyJet…

Per cert, quan vam arribar a Hèlsinki, on vam fer escala, vam flipar perquè… estava nevat! Encara vam flipar més quan vam veure un parell de persones caminant per dins l’aeroport amb pantalons curts :|

Unes quantes observacions aleatòries de les nostres primeres impressions sobre el país del sol naixent i la seva capital:

  • Els japonesos són molt eficients. Tot està fet perquè funcioni a la perfecció. Per exemple, a les andanes del tren hi ha línies pintades cada x metres perquè hi facis cua, ja que la porta s’obrirà just en aquell centímetre. Fins i tot hi ha escrit el número de vagó perquè sàpigues on has de fer cua exactament.
  • Els japonesos són molt, molt educats. Et fan reverències a totes hores i et diuen gràcies a gairebé totes les frases. Quan tornem, tindrem un tic de tant fer reverències, nosaltres també!
  • A les estacions japoneses no fa pudor de refregit, sinó que fa una olor dolça i meravellosa (es nota que escriu la Sílvia, eh!) i, en tot cas, d’oli de sèsam. En comptes d’estar plenes de McDonald’s i parades de fish and chips, a les estacions d’aquí hi ha tot de pastisseries “de luxe” on et venen tot tipus de dolços, a més de paradetes de bento (fiambreres de “plats combinats” amb una mica d’arròs, una mica de carn, una mica de peix). Mireu si són de luxe, que vam comprar un pastisset del Doraemon i ens van fer triar quin embolcall volíem.
  • Per compensar el punt anterior, si ets vegetarià potser t’alimentaràs amb poc més que dolços, a no ser que busquis i rebusquis (o et mengis el que hi ha sense preguntar massa). Sobretot si no parles japonès, perquè mires els menús i et sonen a xinès… I, tal com hem comprovat, el japonès que aprens llegint animes no serveix: el Gil sap com es diu pirata, pedra i mentider, prò això no ens serveix per demanar un plat de ramen. De fet, és recomanable estudiar-se algunes frases de japonès abans de venir al Japó, perquè  molta gent no té ni idea d’anglès. Xavi, gràcies! «Niku to sakana tabemasen» (No menjo ni carn ni peix). L’he dita no sé quants cops al dia xD
  • Hem vist salary men, homes vestits amb trajo i corbata, a totes hores del dia i cada dia de la setmana. Treballen fins i tot els diumenges??? També hem vist nenes vestides amb l’uniforme de l’escola fins i tot el diumenge. I sí, van vestides com en els animes. I també hem vist policies armats amb “espases làser” (bastons de llum) i vestits amb guants per controlar el trànsit. N’hi havia com quatre o cinc per a una cruïlla no especialment gran. Ni que fos Espanya!
  • Si a Alemanya estem “desaprenent” l’anglès a mesura que aprenem alemany, aquí al Japó ja ens estem tornant esquizofrènics: quan intentem dir una frase en japonès no ens surt ni en japonès, ni en anglès ni en català, no, sinó en alemany.

Tòquio és ple de contrastos. En un dia vam veure un barri digne de Blade Runner i un casament tradicional en un temple on els nuvis vestien kimono i anaven escortats per monjos. La gent fuma als restaurants, però està prohibit fumar al carrer. Hi ha molta gent que fa servir el transport públic o la bicicleta, que és ben ecològic, però després compres un pastisset i te’l donen dins d’un embolcall de plàstic que va dins d’un sobre de paper que et posen dins d’una bossa de plàstic. Hi ha temples i jardins amb arbres en forma de bonsai al costat de gratacels enormes que et fan sentir com un Lemming. I, sobretot, hi ha vàters que t’escalfen el cul, reprodueixen el so de tirar de la cadena i et netegen les parts nobles, i hi ha vàters que són un forat a terra (parlant d’això, si ja pensàveu que era friki perquè faig servir una Mooncup, hauríeu de veure l’últim invent que m’he comprat xD). Talk about contrast.