Buf, el WordPress per a mòbils no és l’aplicació més pràctica del món, per dir-ho d’una manera suau. Vaig escriure l’entrada anterior fa quatre dies i fins avui no he aconseguit penjar-hi totes les fotos. Potser al final no acabaré penjant fotos de totes les etapes del viatge… Haureu de venir a casa a veure-les ;-)

Sorrento és el poble que dóna nom a la costa sorrentina (i també als espaguetis a la sorrentina) ;-) Està situat a la cara nord d’una península; al sud hi ha la costa amalfitana, una de les més boniques d’Itàlia. Tot i ser un poble molt turístic, com la resta de pobles que estem veient aquests dies, és bonic: passejar pels carrerons del barri antic és molt agradable, el barri de la Marina Grande segueix conservant l’encant d’un petit barri de pescadors i les vistes des de qualsevol dels miradors del poble són precioses.

Vista des del mirador de davant de l’hotel

Com sempre que viatgem, a l’Ona li va costar uns quants dies adaptar-se al ritme del turista. Curiosament, a la vida dura dels hotels de 4 estrelles amb piscina no li va costar gens adaptar-s’hi :-p El tercer dia ja demanava “Quan posaran el pica pica per berenar?” xD Aquests del Plone no s’hi posen per poc! Ja que han de treballar, millor fer-ho en un entorn paradisíac, no?

Mentre el Gil treballava durament amb els seus companys de Plone al jardí de l’hotel (vaaal, o a la sala de reunions), l’Ona i jo vam anar a explorar la zona. El primer dia no va ser gaire productiu perquè l’Ona estava cansada, jo no havia dormit en tota la nit i el temps no va col·laborar gaire. 

Al matí vam baixar per una rampa-túnel que passa literalment per dins del penya-segat on està situat l’hotel i condueix a una platgeta privada (de l’hotel on ens estàvem i d’un altre). Com que passava per dins de la roca, hi havia un tram totalment fosc i a l’Ona li va agafar por. Vam jugar una mica a la sorra i després vam pujar a l’hotel per l’ascensor privat (sí, l’hotel és tan piju que té un ascensor que passa pel mig del penya-segat).

Després vam agafar el bus de l’hotel cap a Sorrento, vam anar a un parc infantil que no em va agradar gens ni mica perquè la meitat de coses s’havien de pagar (era com una fira d’atraccions, tot i ser un parc municipal, i a sobre jo no portava diners, o sigui que l’Ona estava ben frustrada), vam anar a dinar una pizza i un gelat boníssims (per sort, vaig trobar un caixer automàtic de camí cap a la pizzeria) i vam tornar a l’hotel. Al final va resultar que aquella tarda i la de l’endemà van ser les més càlides de totes, o sigui que van ser els únics dies que l’Ona va poder mig aprofitar l’espectacular piscina de l’hotel per posar-hi les cames durant deu minutets (jo no em vaig atrevir ni a posar-hi els peus). De tota manera, aquell mateix dia la Marta em va dir que a Berlín estaven a 3 graus i nevava (!), o sigui que tampoc ens queixarem gaire, no?

El segon dia ja teníem més energia totes dues, o sigui que vam fer un gran esforç físic… i vam pujar al trenet turístic :-p  A l’Ona li va encantar, no parava de dir “Visca, sí que dura! El papa treballant i nosaltres aquí, al trenet, sense cansar-nos!”. (Aquests dies li sabia molt greu que el papa hagués de treballar i no pogués estar per ella, així que devia ser la seva revenja verbal.)

Cal dir que això ho vam fer a última hora, i perquè vam trobar-nos la parada del trenet per casualitat mentre anàvem a buscar l’autobús per tornar cap a l’hotel. De fet, durant el dia vam fer un munt de coses i vam caminar molt: vam anar a veure la Vall dels molins, vam voltar pels carrerons del poble, vam anar a jugar a un parc infantil, vam caminar fins a l’altra punta del poble i vam baixar totes les escales (que després vam tornar a pujar, és clar) fins al barri de pescadors, la Marina Grande. Allà ens ho vam passar d’allò més bé jugant amb la sorra, que a més estava calentona :-)

Marina Grande; un petit barri de pescadors amb encant on no hi ha tants turistes com al centre del poble

Carrerons de Sorrento

Vall dels molins: congost on antigament hi havia un molí, que la natura s’ha fet seu

A la platja privada

L’hotel està situat a sobre d’aquest penya-segat