Divendres era l’últim dia a Sorrento. En principi, jo volia agafar l’autobús fins a un dels pobles que hi ha entre les dues costes, la sorrentina i l’amalfitana, i caminar una estona cap a algun mirador bonic. Però l’Ona em va dir, bàsicament, que em deixés estar de caminades, que ella estava de vacances i volia fer el gos. Com que desplaçar-se des de l’hotel no és gaire còmode, volíem tornar al migdia per dinar amb el Gil i de tota manera feia força fred, em va semblar bé. Així, doncs, vam jugar una estona a l’habitació i després vam baixar a la platja de l’hotel amb l’ascensor per anar a buscar tresors (vidres de colors arrodonits per l’erosió de l’aigua) per jugar al Luni luni, un joc que l’Ona es va inventar allà i li va posar aquest nom tan divertit :-D
Al migdia vam fer una dutxa ràpida per treure toooota la sorra de les cames de l’Ona, que s’havia acabat treient els pantalons a la platja, i vam anar a dinar amb els nois de Plone a un lloc on ells anaven tot sovint. Vam acabar glaçades perquè vam dinar al pati, on no tocava el sol i feia un fred que pelava, però el menjar era molt bo, estava molt bé de preu i els cambrers eren molt autèntics i molt simpàtics.

A la tarda vam anar a fer un volt per Sorrento amb el Gil i el Víctor (el noi amb qui vam fer el viatge als Estats Units, que aquest cop havia vingut sense la família). El Gil encara no havia passejat mai pel poble! 

En tornar, vam anar a sopar com sempre al restaurant de l’hotel, des d’on gaudíem cada dia d’unes postes de sol espectaculars. (Quan he escrit “postes”, el corrector automàtic ho ha canviat a “postres”; sembla que les hagi tastat, perquè les postres de l’hotel també eren espectaculars!) :-D

Ens acomiadem de Sorrento i de la bona vida dels hotels de 4 estrelles.  Propera etapa: la costa amalfitana :-)

Buscant tresors

Posta de sol sorrentina