Autumn leaves tocatardanes (la majoria d’arbres ja estaven pelats)

El trajecte en tren de Nagoya a Takayama és, creiem, representatiu de la regió: és un camí preciós que passa entre valls boiroses, poblets rurals on la gent cultiva el seu tros, rius d’aigües cristal.lines i gorges. Tot plegat, molt bucòlic. Segurament ens podríem passar dies i dies explorant tots els racons d’aquesta zona…

A Takayama hi hem trobat el que ens va mancar a Kyoto. Aquesta petita ciutat té un nucli antic molt ben conservat, ple de casetes baixes de fusta que segles enrere havien estat cases de mercaders. Ara alguns carrers són plens de turistes, botigues de souvenirs locals i paradetes de “kebabs japonesos” i broquetes de boles d’arròs, però d’alguna manera conserven un cert encant. A més, al costat del barri antic hi ha un parell de pastisseries on venen pastes delicioses i dos mercats locals on les típiques iaies japoneses, petitones i corbades de carregar a les espatlles el pes dels anys, hi tenen paradetes de fruita, verdura i pickles. Per fi, fruita i verdura! Hi vam comprar un parell de pomes enormes que eren boníssimes.

Fent la compra al mercat de Takayama

A 10 minuts de Takayama hi ha un museu a l’aire lliure amb una trentena de casetes tradicionals de la zona: a la dècada dels 70 estaven destinades a quedar anegades i el govern regional va decidir desmuntar-les i muntar-les aquí totes juntes per evitar que tot aquest patrimoni històric desaparegués per sempre més. Van fer una bona feina d’ambientació, o sigui que és un lloc bonic per passejar-hi i, de pas, saber com vivia aquella gent. Veure les condicions duríssimes en què vivien els grangers de la zona fa un parell de segles ens va fer recordar que som uns privilegiats.

A Hida Folk Village

Malgrat ser un poble molt turístic, on de fet hem trobat més guiris occidentals que en cap altra ciutat, dinar i sopar a Takayama és tota una odissea. Els restaurants fan uns horaris estranyíssims: n’hi ha un que obre de dimecres a dilluns, de 12 a 15 h i de 20 a 22 h, un altre que tanca els dimarts i dimecres i només obre per “sopar” (i endevina a quina hora se sopa), un altre que obre d’11 a 15 h, alguns que obren a mig matí i diuen que tanquen quan se’ls acaba el menjar!… Potser per això, quan per fi trobàvem un lloc obert, estàvem sols al restaurant. Al final, un dels dies vam acabar menjant un bol de ramen instantani que vam comprar en una convenience store; això sí que és integració! No sabem on compren normalment els japonesos, però en aquestes botigues només hi ha menjar “escombraria”, tant de sobre com refrigerat; gairebé no hi ha “matèria primera” per cuinar a casa. Per compensar, un altre dels àpats el vam fer en un bar típic japonès, i vam menjar-hi de conya. El tofu era espectacular! Això sí, jo anava amb leggins tèrmics a sota dels pantalons, quatre samarretes i guants, però, com a tot arreu, em van servir l’aigua amb gel. Aquí tenen el sa costum de servir-te aigua i/o te automàticament amb cada àpat (i graaatis!), i molts cops ni et demanen si vols una beguda. A nosaltres ja ens està bé, perquè el Gil és de secà i jo només bec aigua i te :-) Sembla que la gent sempre compra les begudes a les omnipresents màquines expenedores; n’hi ha per tot arreu, fins i tot en vam trobar a Takao!

Per cert, els japonesos tenen unes maneres d’expressar el temps tan curioses com els horaris de Takayama. D’una banda, el nostre bitllet de tren no caducava el 22/11/2012, sinó el 24.11.22. Pel que sembla, de vegades fan servir l’any imperial. Per què? Keine Ahnung. I encara més important: com s’aclareixen cada vegada que canvia l’emperador??? No ho vam demanar a ningú, o sigui que marxarem amb el dubte. D’altra banda, les botigues o els bars que tanquen tard no ho fan a les 2 h de la matinada ni a les 2 a.m., sinó a les 26:00! Ha, aquests japonesos treballen tant que afegeixen hores al dia.

Nucli antic de Takayama

Aquí a Takayama ens vam estar en un temple-ryokan quatre cops més barat i més calent que el del Koyasan (gràcies pel suggeriment, Xavi!). La noia era tan maca que ens va fer un regalet per a la criatura i tot :-)

Vam decidir saltar-nos Nikko i quedar-nos una nit més a Takayama per anar més tranquils, o sigui que propera i última parada d’aquesta aventura: Tòquio, segona part!