Ens han dit que per allà baix esteu a 22 graus… Mira quina gràcia, doncs aquí tenim un pam de neu i estalactites de 22 cm als cotxes!

Jo ja estic de 37 setmanes; és a dir, gairebé 8 mesos i mig. A partir d’aquesta setmana el part ja no es considera prematur, així que l’Ona podria néixer en qualsevol moment. De tota manera, el Gil i jo li hem dit que vaja, que ella faci el que vulgui, però li recomanem que s’esperi un parell de setmanetes fins que el temps sigui una miqueeeta millor… A més, la data prevista és l’1 d’abril, i és més habitual que les criatures neixin una mica més tard que no pas més aviat.

36 setmanes

Heu vist??? El papa fa més panxa que la mama!

Tots tres estem bé. Pel meu aniversari, el Gil es va conxorxar amb l’Eli i em van preparar una sorpresa espectacular: el Gil m’havia dit que se n’anava tot el cap de setmana a Catalunya, a un congrés. Divendres es va fer la maleta, ens vam acomiadar i al vespre es va presentar a casa amb l’Eli (que, a més, portava quatre croissants de la Crossandra)! Encara estic flipant! :-) I per si això fos poc, aquest cap de setmana vaig tornar a tenir una gran sorpresa: la visita del Sergi i la Beth (ella tampoc no en sabia res)! No vam passar tot el dia junts perquè el Gil i jo havíem de fer el curs de preparació per al part, que durava 16 hores (sí, gent, parir té la seva complexitat!), però va ser molt guai :-)

Per cert, si ja us semblava hippie que vulguem utilitzar bolquers de roba, espereu a llegir això: arran de la recomanació d’una llevadora, estic prenent una cosa per a l’acidesa d’estómac que es diu Heilerde. Heilerde vol dir literalment ‘terra guaridora’, i totes dues paraules són ben certes: sí que guareix, sí, i el remei en qüestió és literalment terra! Apa, supereu-ho!