Olor de tardor

lil-IMG_5445-14

Encara tenim a la gola el regust de la sal del mar de la Barceloneta, però a Berlín ja és temps d’estufes, d’abrics i de barrets. Les barbacoes al Görlitzer Park, la gent prenent el sol en banyador al Mauer Park i els nens xipotejant tots nus a la font del parc de Rosenthaler —aquell que no sé com es diu però que és entre la botiga de teles i la gofreria— han deixat d’acolorir el paisatge de la ciutat. A mesura que han anat baixant les temperatures, Berlín s’ha anat vestint de castanyes, de bolets i de fullaraca. Potser les autumn leaves d’aquí no són tan espectaculars com les del Japó, però mirar per la finestra des del llit, de bon matí, fent el ronso amb el Gil enganxat a una galta i l’Ona a l’altra, i veure el parc de veïns tenyit de fulles grogues i vermelles, és un d’aquells petits plaers de la vida que fan començar el dia de bon humor (que bona falta em fa).

petit follet

Fa un parell de setmanes vam poder gaudir dels paisatges tardorencs en tota la seva esplendor. Els Catalanets, un grup de pares i mares amb criatures catalanoparlants, havien organitzat una excursió per anar a caçar bolets a Grünau i ens hi vam apuntar. El camí és preciós, el tramvia passa pel mig del bosc i pel costat d’un llac. Com que l’Ona no estava gaire fina, al final vam anar pel nostre compte i vam tornar aviat. Tot i així, vam tenir temps de trobar un rovelló!

a la via. el tramvia passa pel mig del bosc:)

Des que vam tornar de Catalunya, l’Ona ha estat molt enfeinada… de dia i de nit! L’endemà de tornar de Catalunya teníem revisió mèdica, i la metgessa va al·lucinar perquè l’Ona ja agafava coses des de feia temps i s’asseia tota sola. Si l’hagués vist l’endemà mateix… amb només cinc mesos i mig, l’Ona es va aguantar dreta, agafant-se al sofà. (Noteu un cert deix d’orgull? :-p Molts nens, a la seva edat encara no seuen.) Després de les primeres setmanes “glups, i ara com coi baixo d’aquí???”, ja està aprenent a seure quan està dreta; també intenta fer d’enxaneta intentant escalar la bean bag, per exemple. Segurament encara falten mesos abans no comenci a caminar tota sola, però de moment ja fa dies que intenta fer algunes passes agafada al sofà.

eh? qui? jo no he sigut!

D’altra banda, ha perfeccionat la tècnica del gateig i ara ja corre més que en Bolt… i jo també, que l’haig d’anar perseguint per vigilar que no arrenqui les fulles de la dragon palm, no caigui de morros des de la bean bag, no es fumi de lloros des del test de la iuca, no estripi el llum de peu que hi ha al «quadrat» —el distribuïdor—, no obri la tapa del cubell d’escombraries… Ganz ehrlich, faig més exercici ara que quan anava al gimnàs, i gratis! Que com és que està físicament tan desenvolupada? Es diu que cada nen té el seu propi ritme i que… Quatsch (o «leche joía», que deia el iaio)! Si està tan avançada és perquè practica a totes hores, de dia i.de.nit. Fa una gràcia quan a les dues de la matinada (i després a les tres, i a les quatre, i…) es posa en mode Cirque du soleil i comença a fer acrobàcies damunt les meves costelles… Ara enteneu allò de començar el dia de bon humor, oi? :-P

síl i ona

L’Ona fa dies que menja amb nosaltres a taula (literalment; tenim una cadira que no porta safata perquè la puguem arrambar bé a la taula). I no menja farinetes, no, que menja pomes, peres, carbassa i alvocats a mossegades! El baby-led weaning o deslletament mitjançant aliments sòlids no és un mètode apte per a gent amb presses o amb al·lèrgia als merders, però a l’Ona sembla que li agrada; si veiéssiu amb quina afició es menja l’alvocat… ;-)

poma i papa

El dia 3 d’octubre van esdevenir-se tres efemèrides: l’Ona va fer sis mesos (uooo, ja?!), era el dia de la reunificació d’Alemanya i va ser també el dia de la reunificació dels dits del Gil. Mentre la gent celebrava la segona efemèride a la porta de Brandemburg, nosaltres vam anar a l’hospital a celebrar les altres dues. No patiu, que el Gil encara té tots els dits, però si voleu curar-vos en salut, no el deixeu tallar carbasses amb ganivets esmolats :-P

m'ho menjo tot!

 

ha après a fer bombolletes i fer pets amb la boca xD

li interessa molt el llibre filosòfic que li llegeix el papa

 

En s’estiu

L'Ona mira fixament

Ja fa setmanes que l’Ona necessita molts braços i molta atenció, o sigui que no tinc gaire temps de seleccionar fotos i pujar-les al bloc. Per tant, encara teníem al magatzem fotos de l’agost! Abans que se segueixein acumulant, farem un parell d’entrades perquè sapigueu a què ens hem dedicat abans i després de volar 2000 km per venir-vos a veure (sobretot l’Ona, que, no ens enganyem, és el motiu pel qual visiteu el bloc :-P).

L'Ona en blanc i negre

L’estiu a Berlín és fantàstic. Corregeixo: l’estiu primerenc i l’estiu tardà són fantàstics; l’agost a 40 graus amb un nadó és una… paraulota ¬¬ Els diumenges de karaoke al Mauer Park, els passejos pel Humboldthain i les excursions a qualsevol racó verd de la ciutat són excuses ben bones per aixecar el cul de l’estora i anar a respirar una mica d’aire fresc. I si ho fem amb bona companyia, encara millor! A finals d’agost vam anar al Garten der Welt, l’únic de bo que té Marzahn un jardí botànic molt bonic que hi ha al barri de Marzahn, amb la Marta, en Krzemek (apa, proveu de dir el seu nom tres cops seguits sense entrebancar-vos! :-P) i el seu fill Niko. L’Ona, que és molt hippie, es volia menjar totes les plantes!

Vull tocar! ...mmm, me la puc menjar?

Amb en Krzemek, i la Marta de fons

Al Garten der Welt

Quan vam tornar de Catalunya, a Berlín ja feia fred de tardor, així que deixo la resta de rotllo per a la propera entrada, que si no no queda bé amb el títol. De moment, viel Spaß amb les fotos :-)

Davant del sofà

Subscriviu-vos al bloc!

Voleu saber sempre les últimes notícies sobre l’Ona? Voleu no haver d’entrar al bloc tres cops al dia per comprovar que la Sílvia, un cop més, no ha tingut temps d’actualitzar-lo? Voleu intentar competir amb l’Eli com a comentadors líders? Tenim la solució: el vídeo! Ai, no: l’RSS! Només cal que introduïu l’adreça RSS del bloc al vostre lector de blocs preferit. Que no en teniu? Doncs us oferim una altra possibilitat, tot sigui per presumir de nena… Si us subscriviu al bloc, rebreu un correu electrònic cada vegada que actualitzem el bloc. Visca!


 

Una vida en moviment: capítol 3, viatge a Catalunya

Abans de pujar les últimes fotos i notícies sobre la nostra petitona, us presentem el tercer capítol de la sèrie Una vida en moviment :-) Van ser vuit dies fantàstics, plens d’emocions, de retrobaments, d’experiències i de felicitat. Com que teníem prou feina a posar-nos al dia amb tothom, fer fotos i vigilar que l’Ona no és tirés daltabaix del sofà/lli/qualsevol cosa susceptible de ser utilitzada com a barranc, tot alhora, no vam pensar a gravar tants vídeos com normalment. Per tant, el capítol no és ben bé un resum del viatge, sinó més aviat un recull de petits (o grans) moments. Hi ha molta gent que no hi surt, però la majoria ja sortiu en algun dels vídeos anteriors. I si no sortiu en cap dels capítols, deixeu de queixar-vos i agafeu un avió cap a Berlín, ganduls estimats! ;-)

 

Resum del viatge a Catalunya

La Laura fa postres de primera categoria!

Aquests dies a Catalunya han estat fantàstics. La foto de sobre resumeix el viatge: la Laura fa unes postres espectaculars xD

Ah, que no en teniu prou? Vaja… Doncs res, a l’entrada anterior teniu unes quantes fotos més del viatge ;-)

Venim del nord, venim del sud

Ona

Venim del nord, d’un país de temperatures extremes, on un dia estem a 44 ºC i al cap d’una setmana la temperatura ha baixat 30 graus; d’una ciutat on hi ha parcs i llocs verds a cada dues passes, d’una ciutat que mai no s’atura però que mai no atabala. Venim del sud, d’un país on al setembre fa prou bon temps per anar a la platja i amarar-se d’aquella flaire d’onades que es barregen amb la sorra; un país on tenim la neu i el mar a tocar de casa. Venim del nord, terra de currywurst, cervesa i desenfadats brunch de diumenge, d’un país on es fa pa negre però també pastissos boníssims; on hi ha infinites opcions culinàries d’arreu del món per quatre duros, i on els vegetarians tenim problemes per decidir-nos. Venim del sud, terra de botifarra, cacaolat i dinars amb llargues sobretaules; d’un país on es fan els millors croissants de xocolata del món i on pots menjar tomàquets amb gust de… tomàquet.

L'Ona i el papa al mar

Venim del nord, d’una ciutat cosmopolita on els rètols estan en alemany i en turc, on els carrers estan plens de dones amb burka i d’homes amb ulleres de pasta i pantalons ajustats. Venim del sud, d’un país on els rètols estan en català i en castellà, on les «Jennifers» xarnegues es barregen amb «Jordis» espardenyetes i amb «Mohameds» i, cada vegada més, amb ciutadans d’arreu del món (que, al cap i a la fi, és el que som tots plegats).

Ona

Venim del nord, d’una ciutat on encara queden forats de bala, d’una ciutat que cada dia es reinventa i es reconstrueix per deixar enrere aquell passat ombrívol que la va demolir. Venim del sud, d’un país amb un poble en moviment que ja no es resigna a ser ignorat i menyspreat, un poble que avança amb il·lusió i decisió cap a la llibertat.

Amb la mama a la Via Catalana

Venim del nord, d’un país on tot està per fer i per explorar, i tot és possible. Venim del sud, d’un país on tenim infinits llocs i tradicions per fer-li descobrir a l’Ona, i on hi ha milers d’indrets encara per explorar. Venim del nord, on hi tenim grans amics amb qui podem comptar per al que sigui, que són la nostra petita gran família. Venim del sud, on hi tenim la família i els amics de sempre, que ens esperen amb els braços oberts i un gran somriure cada cop que baixem. Venim del nord, i el nord és casa nostra. Venim del sud, i el sud és casa nostra.

La Beth porta l'Ona al mei tai

Aquests dies al sud han estat meravellosos, i ja tenim ganes de tornar-hi. Ens veiem per Nadal!

Aquest cop, la galeria és molt més llarga que habitualment; van ser vuit dies ben intensos, amb manifestació històrica inclosa!

L'Ona amb la besàvia Encarna... hihihi!

L'Ona mira fixament el Xavi, amb la besàvia de fons

L'Ona amb la Núria... i el xumet!

Lluc i Ona