Que arribi l’agost,
vital i enganxós,
per treure’ns les presses
i recuperar la tendresa del món.

Agost (Els Pets)

Vinga, entrada no gaire elaborada amb fotos de l’agost, que encara tinc pendent de fer l’entrada del setembre i se m’acumulen les  fotos

Sempre diem que l’hivern a Berlín és molt depriment, però l’estiu és meravellós. Llevat que tinguis una criatura de tres mesos i sigui l’estiu més calorós de la història, és clar, que és el que ens va fastiguejar l’any passat… Aquest any, en canvi, ha estat fantàstic. A Berlín hi ha un bon grapat de Wasserspielplätze xulíssims (és a dir, zones infantils amb fonts perquè els nens hi xipotegin tant com vulguin), un munt de parcs on pots estirar la manteta, menjar-te un gelat i gaudir dels espectacles improvisats de gent que fa malabars o toca la guitarra a la gespa, piscines exteriors amb tobogans dignes d’un parc aquàtic i piscina especial per a nadons, i fins i tot Strandbäder, és a dir, platges als llacs, amb instal·lacions similars a les d’una piscina (són de pagament, això sí). A més, durant l’agost vam veure la Paola, el Salva i el Lluc, que van fer unes minivacances a Berlín, i l’Alfred i la Montse ens van venir a visitar després de fer una ruta molt bonica pel sud d’Alemanya. No ens hem avorrit gens ni mica!

Aprofitant que teníem un descompte per viatjar amb l’ICE (el tren de gran velocitat alemany), a mitjan agost vam anar a passar un cap de setmana llarg a Lübeck, una ciutat amb encant medieval que hi ha a prop d’Hamburg. Tot i que no ens va fer gaire bon temps, ens va agradar molt passejar pels carrerons plens d’història de la ciutat vella, que, curiosament, és una illa situada al mig de la ciutat.

Com que Lübeck és força a prop de l’Ostsee, el mar que voreja el nord d’Alemanya, vam aprofitar per fer una excursió a la platja. Tot i que no estem tan sonats com els tres o quatre iaios que es banyaven a una aigua que devia estar a menys de deu graus, sí que hi vam remullar els peus; t’adones que t’estàs integrant a la societat alemanya (o que trobes a faltar la mediterrània fins a extrems insospitats) quan remulles els peus a una aigua glaçada tot portant jersei gruixut. Ei, amb dignitat. I sí, l’endemà estàvem tots tres refredats, natürlich.