Tag: embaràs

Setmana 39

Avui fa nou mesos érem aquí:

Qui ens havia de dir que al cap de nou mesos clavats seríem aquí?

Han estat nou mesos plens de sensacions, d’emocions, de símptomes, de presa de decisions, de descobriments. Ara que som a la recta final, que queden dues setmanes a tot estirar perquè l’Ona vegi… la neu… ¬¬ per primer cop, ja tinc ganes de deixar d’estar embarassada, no us enganyaré pas: tinc ganes de recuperar la mobilitat, de rentar els plats sense que la panxa xoqui amb el marbre de la cuina, de girar-me al llit sense necessitar una grua, de deixar d’anar al lavabo cada dos minuts, de cordar-me els pantalons amb el botó i no amb una goma. Tot i així, l’embaràs també m’ha permès experimentar sensacions divertides, curioses i emocionants: des de menjar terra perquè em passi l’acidesa d’estómac o deixar que el Gil em cordi les sabates a notar com es mou l’Ona o veure la il·lusió amb què el Gil li explica coses a la seva filla. Amb nou mesos n’hi ha prou, sí, però, malgrat tots els símptomes empipadors, estic contenta d’haver experimentat aquest procés gairebé màgic que no és res més que el començament de tot plegat. Quines ganes que tenim d’abraçar l’Ona!

Per cert, a les fotos de l’embaràs vaig amb màniga curta, però a l’exterior la realitat és aquesta:

(De fet, aquestes fotos són de dissabte passat. Aquesta setmana ni tan sols fa sol, només neva. Benvinguts a la primavera berlinesa ¬¬)

No patiu, que ja us informarem quan l’Ona faci la seva aparició estelar. Penseu que, tot i que surto de comptes dilluns de Pasqua (i April Fool’s!), els nens solen néixer uns quants dies més tard del que els toca. A més, l’Ona és petita, o sigui que ja està bé que s’estigui uns quants dies més a la panxa :-)

Ja queda poc!

Ens han dit que per allà baix esteu a 22 graus… Mira quina gràcia, doncs aquí tenim un pam de neu i estalactites de 22 cm als cotxes!

Jo ja estic de 37 setmanes; és a dir, gairebé 8 mesos i mig. A partir d’aquesta setmana el part ja no es considera prematur, així que l’Ona podria néixer en qualsevol moment. De tota manera, el Gil i jo li hem dit que vaja, que ella faci el que vulgui, però li recomanem que s’esperi un parell de setmanetes fins que el temps sigui una miqueeeta millor… A més, la data prevista és l’1 d’abril, i és més habitual que les criatures neixin una mica més tard que no pas més aviat.

36 setmanes

Heu vist??? El papa fa més panxa que la mama!

Tots tres estem bé. Pel meu aniversari, el Gil es va conxorxar amb l’Eli i em van preparar una sorpresa espectacular: el Gil m’havia dit que se n’anava tot el cap de setmana a Catalunya, a un congrés. Divendres es va fer la maleta, ens vam acomiadar i al vespre es va presentar a casa amb l’Eli (que, a més, portava quatre croissants de la Crossandra)! Encara estic flipant! :-) I per si això fos poc, aquest cap de setmana vaig tornar a tenir una gran sorpresa: la visita del Sergi i la Beth (ella tampoc no en sabia res)! No vam passar tot el dia junts perquè el Gil i jo havíem de fer el curs de preparació per al part, que durava 16 hores (sí, gent, parir té la seva complexitat!), però va ser molt guai :-)

Per cert, si ja us semblava hippie que vulguem utilitzar bolquers de roba, espereu a llegir això: arran de la recomanació d’una llevadora, estic prenent una cosa per a l’acidesa d’estómac que es diu Heilerde. Heilerde vol dir literalment ‘terra guaridora’, i totes dues paraules són ben certes: sí que guareix, sí, i el remei en qüestió és literalment terra! Apa, supereu-ho!

Setmanes 30 i 31

Per petició popular (que impacients, si només han passat dues setmanes des que vam pujar les anteriors!), i perquè avui és l’aniversari de la iaia Aurora, pugem les últimes fotos de les dones de la casa.

Per cert, parlant de fotos: vosaltres demaneu molt, però… on són les fotos que us vam demanar nosaltres? (Sí, sí, els destinataris i destinatàries del missatge ja sabeu qui sou).

setmanes 30 i 31

La síndrome del niu que té una servidora va donant els seus fruits. Hem capgirat mitja casa, hem comprat alguns mobles nous per endreçar-ho tot millor, he cosit algunes coses i m’he dedicat a fabricar un munt de caixes amb cartrons per desar tots els trastos totes les coses tan útils que tinc per fer manualitats i cosir.

Au, ja n’hi ha prou d’escriure, que a l’Ona no li agrada que li posi l’ordinador davant dels morros i cada cop que em poso l’ordinador a la falda es queixa enèrgicament, per dir-ho d’alguna manera xD Us deixo amb un sneak peek, o tastet indirecte, d’un dels canvis: una foto del brunch que va preparar el Gil diumenge passat (amb Gil inclòs, que sempre pengem fotos meves). Heu vist com ens cuida el papa?

Brunch a casa

La panxa, v. 29.5

És a dir, versió vint-i-nou setmanes i cinc dies, o sis mesos i mig. Òndia, i a mi ja em semblava que feia panxota quan estava de divuit setmanes… Compareu, compareu; això sí que és un bon bombo! I això que l’Ona no és gaire gran.

Ja som al tercer trimestre i la mare comença a notar els símptomes típics d’aquest període, com el mal d’esquena, el cansament extrem i la síndrome del niu (aquest últim també el pateix nota el pare, hihihi). Tret d’això, tots tres estem bé (sobretot l’Ona, que està ben calentona i no ha de patir els «líftings» quan estem a -5 ºC) :-)

8-18-29 setmanes

Última sessió de fotos de la criatura

Ahir vam fer la segona ecografia en 3D, i tot va perfecte :-)

Ens van confirmar que és una nena! Sort, perquè amb el que ens ha costat triar-li nom, si ara haguéssim de tornar a començar…

Us deixem les últimes fotos de la criatura dolcíssima. Oi que és preciosa? :-) Es volia tornar a amagar, però al final li vam poder veure la cara. Pobra, que patirà quan la mama vagi al darrere tot el dia amb la càmera de fotos a la mà :-P

La panxa, la panxa!

Per petició popular (per no sentir-vos més, vaja :-P), us deixem un parell de fotos de la Sílvia, la panxa i la criatura dolcíssima.

8 setmanes 18 setmanes

Tindreu notícies nostres (o no) des del Japó. Sayonara!